diumenge, 21 de març de 2010

El dret democràtic a decidir



El dret democràtic a decidir ja no és, ni molt menys, un fet aliè a la societat catalana. Si el 13-S i el 13-D servien per convertir el 2009 en un any d’inflexió pel que fa a l’horitzó nacional, el 28-F ha contribuït a constatar que definitivament el poble català ja sap de quines eines disposa per decidir: les urnes i la democràcia; eines intrínseques a la societat catalana.

El 2010 s’augura, doncs, com l’any on les consultes sobre la independència abastaran el conjunt del territori, al mateix temps que trobaran en les eleccions a la principal institució del país, el Parlament, la primera oportunitat vinculant per visualitzar el canvi político-social que les mateixes consultes estan propiciant.

De la jornada del 28 de febrer, que va servir per superar la xifra de 250.000 votants, passem a la del 25 d’abril, el 25-A. Ciutats com Girona, Manresa o Reus ja estan treballant per organitzar una consulta modèlica i inèdita en municipis d’aquestes dimensions i característiques. A aquestes ciutats se’ls sumaran altres municipis importants a nivell geogràfic, com Tremp, Valls, Figueres, Ulldecona o La Seu d’Urgell, així com també nuclis petits com Senterada, Poboleda o Avià. En altres paraules, el 25-A serà el en tota regla un referèndum nacional sobre la independència.

L’empresa és important. I és tot un repte, al qual tothom és benvingut i del qual tothom n’és una peça indispensable de l’engranatge. Explicar el caràcter positiu que suposa preguntar, organitzar activitats de participació i promoure el debat entre el SÍ i el NO són fórmules ineludibles per acostar la consulta a la gent. És la nostra forma de preguntar sobre el nostre futur. I decidir-lo. Estem preguntant. I ja estem decidint.